Àrea de Biologia i Geologia

1)Buscar informació i definir clarament cadascun d'aquest cinc conceptes (quatre de plantes i els fongs que formen bolet).

Briòfits:
Els briòfits són petites plantes que comprenen organismes molt populars com ara les molses i d’altres grups menys coneguts com les hepàtiques i els antocerotes.                                              

Els briòfits depenen de la humitat ambiental, per això els podem trobar en llocs amb omrbra i humits del parc.

Plantae

Bryophyta / Briòfits 


Pteridòfit

Els pteridòfits són plantes amb vasos conductors que transporten aigua i aliment. Es divideixen en dos grups:
Les falgueres són plantes  que habiten en llocs humits.Tenen arrels, tiges i fulles.

         




·Els equisets, o cues de cavalls, són plantes de no gaire alçada que viuen al voltant d’estanys i rius.

Els pteridòfits són organismes fotoautòtrofs que pertanyen al regne plantes. A diferència dels Espermatòfits formen espores que tenen la funció de dispersió a més de la reproductora. 

Domini=Eukaryota

Regne=Plantae

Subregne=Tracheobionta

Pteridofitas / Pteridophyta

Gimnospermes=

Són les plantes que produeixen llavors però no fruits. A causa de això les seves llavors no es troben tancades dintre de fruits. Per exemple el pi.

Regne= Plantae

Subregne=Viridiplantae

Gymnospermae / Gimnospermas

Angiospermes=

Representen el grup de plantes més abundant i que presenta més variació. Actualment són el grup dominant, si exceptuem les regions més fredes on predominen les gimnospermes. 

De mides molt variades, doncs podem passar de les llenties d’aigua que mesuren uns mil·límetres, fins les enormes seqüoies que poden fer desenes de metres.
Els carpels són tancats pel que es forma el pistil, que al madurar es transformarà en el fruit, dins del qual es troben les llavors. La flor és l’òrgan reproductor que les identifica, encara que no en totes les espècies assoleix la mateixa espectacularitat.
Es divideixen en dos grans grups: les monocotiledònies i les dicotiledònies.
Regne=Plantae
Subregne=Viridiplantae

Angioespermes / Angiospermae

Els llevats=

Són un dels tipus de fongs unicel.lulars més importants. Hi ha moltes espècies diferents de llevats. Algunes d'aquestes espècies tenen una gran importància econòmica ja que realitzen fermentacions industrials: la cervesa, el pa i el vi, són productes derivats de les fermentacions dels llevats. En altres casos poden arribar a ocasionar malalties a diferents sers vius.

La seva mida, molt variable, és, generalment, superior a la dels bacteris. Presenten una gran diversitat de formes, entre les quals trobem:

Formes esfèriques.
Formes allargades.
Formes cilíndriques.

La reproducció dels llevats es fa per gemmació. Durant aquest procés es generen dues cèl.lules, amb la peculiaritat que una és molt més gran que l'altra. Durant la gemmació es produeix una protuberància anomenada gemma a partir d'un punt de la paret cel.lular. Simultaniament, el nucli de la cèl.lula mare es divideix i un dels nuclis fills passa a la gemma. Finalment, la gemma es separa i dona lloc a una altra cèl.lula. 

Llevats de l'espècie Saccharomyces cerevisiae

 Floridures=

Són fongs pluricel·lulars i eucariotes de mida microscòpica. Són similars als llevats. Estan formades generalment d'hifes, unes estructures filamentoses, separades l'una de l'altra per unes divisions anomenades septes. Al conjunt d'hifes se l'anomena miceli.
Les floridures no formen una agrupació taxonòmica o filogenètica específica. Hi ha milers d'espècies conegudes que s'agrupen en tres divisions:

Zygomycota
Deuteromycota
Ascomycota

Fongs=

Els fongs són un grup d’organismes que de sempre s’havien inclòs en el món dels vegetals, però que actualment es consideren com un regne independent per les seves peculiars característiques: no realitzen la fotosíntesis, molts no tenen cel·lulosa en la paret de les seves cèl·lules, la seva substància de reserva és el glicogen (substància típica dels animals) i es reprodueixen per espores. Les espores són cèl·lules reproductores envoltades d’unes capes que les permeten resistir condicions molt desfavorables de temperatura i humitat, però que quan les condicions són bones germinen i originen un nou individu.

Estan formats per filaments de cèl·lules anomenats hifes que formen unes trames més o menys complexes.  Quan arriba l’època de la reproducció formen cossos reproductors anomenats esporangis, on es formaran les espores. En el cas dels basidiomicets es formen uns cossos fructífers, els bolets, que són les estructures on es desenvolupen els esporangis.
Els fongs viuen sempre de matèria orgànica, ja sigui procedent d’organismes vius(fongs paràsits) o de restes d’organismes (fongs sapròfits). 

Superdomini=Biota

Super-regne=Eurkayota

Regne=Fungi

Fungi / Fons

Feu una recerca d'una com a mínim, de les 5 espècies de plantes medicinales que hi hagi al massís i troba dibuixos o fotografies d'aquestes plantes. Evidentement s'ha de completar l'estudi d'aquestes plantes amb una fitxa en que hi hagi el nom en català de l'especie i el seu nom científic, a més d'una petita descripció anatòmica de la planta i, està clar, explicar les propietats terapèutiques que té.

ARANYONER=

Nom científic: Prunus spinosa. 
Característiques i morfologia: Aquest arbust espinós, que pertany a la família de les rosàcies, habita a les zones altes, boscos humits poc densos i algunes canals. També rep el nom d’espí o espí negre en al·lusió al color fosc dels seus fruits. Floreix abans de treure les fulles, que són esparses, el·líptiques, finament dentades i amb la nervadura ben definida. El trobarem a les bardisses i boscos humits poc densos. Quan és més fàcilment identificable aquest arbust espinós és a l’estiu, que és quan comença a fructificar; apareixen els fruits (drupes) de color blau marí que, a poc a poc, van enfosquint-se. Principals principis actius: Fruits: tanins (responsables del seu gust amarg), àcids orgànics, sucres i vitamina C 
Pinyols: glucòsid cianogènic. Escorça de tronc, branques i arrels: àcid cianhídric. 
Serveix per : El fruit anomenat aranyó és astringent, antidiarreic i estimulant del sistema nerviós central (SNC). És comestible quan és sobremadurat (després de les primeres glaçades) i amb ell es preparen xarops antidiarreics





 ARBOÇ=



Nom científic: Arbustus unedo.

 Característiques i morfologia: És un arbust perennifoli de 2-3 metres d’altura, però que pot esdevenir arbre si troba bona terra. En trobarem en abundància a les pinedes, alzinars i màquies. Les tiges joves són de color vermell, les fulles són alternes, glabres, lluents, endurides i amb els marges serrats i vermells. Les seves flors blanques tenen forma d’olla invertida i penjant, que al cap d’un any esdevenen baia vermella amb la superfície granelluda i la carn groguenca.
 Al principi és molt insípid; s’ha d’esperar que estigui molt més madur (vermell i més tou) perquè tingui un gust més agradable. 
Principals principis actius: Escorça: 36% de tanins. 
Fulles: tanins, glucòsids (arbutina i metilarbutina). 
Fruits: tanins, sucres, mucilags (pectina), àcid màlic (antianèmic), alcohol (madurs). 
Serveix per: El fruit, ben madur, és comestible i té un gust agradable a causa de l’aparició tardana de petites quantitats d’alcohol. Amb els fruits s’elaboren excel·lents confitures, melmelades i, fins i tot, vinagres. La infusió (deixada refredar) de fulles, soles o amb escorça, en 1 litre d’aigua, 3-4 cops al dia, és astringent, és a dir, bona contra les diarrees i les disenteries






  ARÍTJOL=

 Nom científic: Capsella bursa pastoris.

 Característiques i morfologia: És una herba petita (amb prou feines arriba al mig metre d’altura) i molt prima que creix a llocs assolellats. Allò que semblen les fulletes són les càpsules on hi ha les llavors, i són curioses perquè tenen forma de cor (o de sarró de pastor, d’on prové un dels seus noms populars), característica que la fa fàcilment identificable. 
Les fulles, de marge irregular, les trobarem abraçades a les parts baixes de les tiges. Principals principis actius: Flavonoides, saponina, resina, vitamines A, B, B7 (colina) i acetilcolina, vitamina C, combinacions sulfurades, tiramina, tanins, bursina. 
Serveix per: L’herba es pot menjar crua. La seva propietat hemostàtica fa que les infusions de tota l’herba (doblement carregades) siguin bones per aturar o reduir algunes hemorràgies internes, menstruacions excessives, així com també per combatre les cistitis, inflamacions uterines i diarrees cròniques. Estimula les contraccions durant el part, i després alleuja l’hemorràgia. 

ARÇ BLANC=

Nom científic: Smilax aspera. 
Característiques i morfologia: Aquesta herba enfiladissa (s’entortolliga gràcies als circells) perenne pot arribar a cobrir arbres sencers. És d’estrat subarbustiu i té punxetes a tota la silueta de les seves lluents fulles i del revers del nervi central, d’on prové el seu nom científic, del grec smilê, que vol dir ‘raspar’ per aspre i espinosa. 
Les seves fulles tenen els extrems més o menys angulars o arrodonits i poden ser totalment verdes o amb taques blanquinoses. Les seves flors petites i penjants són de color crema i oloroses. Els seus fruits (vermells i brillants) són comestibles però molt aspres, fent honor al seu «cognom» científic. Viu als alzinars, preferint els llocs i barrancs ombrívols.
 Principals principis actius: Saponina (sarsapogenina), oli essencial, midó, tanins, resina, sals minerals potàssiques.
Serveix per : Les tiges joves (no trencadisses encara) són comestibles, i, a més a més, agradables. La decocció d’arrel en pols (una culleradeta per tassa, 3 cops al dia) té efectes diürètics, la qual cosa la fa adequada contra les infeccions urogenitals (cistitis i uretritis), retenció d’orina, càlculs renals, nefritis aguda, gota, reuma i artritis, hipertensió i obesitat ja que contribueix a augmentar la suor i reafirmar els teixits danyats per acumulació excessiva de greixos. D’altra banda, les seves propietats depuratives netegen la sang i la limfa, així podem fer-la servir en banys d’herbes (amb calèndula, consolda i algunes herbes aromàtiques) per netejar les impureses de la pell, com ara dermatitis diverses, èczemes, grans, taques, barbs, etc. 





GALZERAN=
Nom científic: Ruscus aculeatus.
 Característiques i morfologia: El galzeran o boix marí és una espècie d’estrat subarbustiu que difícilment arriba al metre d’altura. Viu a llocs preferiblement ombrívols com ara sotaboscos d’alzinars o boscos de ribera. 
Les fulles del galzeran no són realment fulles sinó que són prolongacions de 2-3 cm de la tija mateixa en forma de fulles (aquesta curiositat rep el nom de fil·locladi o cladodi). 
Aquestes «fulles», que són dures i punxen, en certs indrets eren col·locades al voltant dels embotits per impedir que els rosegadors si acostessin. Les baies són rodones, vermelles i verinoses. 
Principals principis actius: Rutòsid (desenvolupa activitat vitamínica P), saponòsids (vasoconstrictors i antiinflamatoris). 
Serveix per: Incideix principalment sobre els vasos sanguinis exercint una acció antiinflamatòria i produeix la contracció de les venes dilatades a causa d’un mecanisme anomenat alfaadrenèrgic. Així, la decocció d’arrels i rizomes és bona contra les varius, tonifica les venes, protegeix els vasos, alleuja els problemes venosos dels membres inferiors, cosa que el fa adequat contra les cames cansades. L’acció del rutòsid permet desenvolupar l’activitat vitamínica P, és a dir, millorar la resistència dels capil·lars sanguinis, i l’acció dels saponòsids actua desinflamant les hemorroides. En tenir també efectes diürètics, afavoreix l’eliminació d’orina, cosa que també el fa adequat contra el reumatisme crònic i la gota.

Busca fotografies de totes aquestes formacions al Parc i torna a fer el mateix que amb les plantes. A sota, com a peu de foto, posa-hi el nom que hi representeu,  el que es veu a la fotografia i, tot seguit, feu una breu descripción del tipus de forma que és i de com s'ha arribat a formar.

Un cingle (o timba, tallat), és un precipici de caiguda vertical o de fort pendent format per roques, generalment cantelludes, resistents a l'erosió i que a la part superior presenten una extensió de terreny més o menys pla.

La formació d'un cingle pot ser causada per una falla tectònica de les roques de la muntanya o de l'àrea, per un procés de diagènesi o també per processos de dilatació tèrmica de la zona.

TURONS:

Un turó, tossal, serral és una elevació del terreny que, en general, no supera 100 metres des de la base fins al cim. Nogensmenys, en alguns països d'Amèrica del Sud s'anomenen com a turons  alguns pics que sobrepassen 3.000 m d'altitud.

Els turons poden formar-se per diversos fenòmens geomorfològics: per l'aparició de falles; per erosió d'altres accidents majors del terreny, tals com les mateixes muntanyes o altres turons; per moviment i deposició de sediments d'una glacera.

CASTELLASSES:

A sol ixent de Sant Llorenç del Munt, sobresurten de la Mola dos farallons o monòlits coneguts com castellasses, separades entre sí pel Sot de Matalonga. La situada més al nord se l’anomena del Dalmau, per la proximitat amb l’històric mas de la Vall de Mur. L’altra, situada al sud, és més petita i amb uns cims esvelts als que solament s’hi pot accedir escalant. Se l’anomena de can Torres per la proximitat amb el mas del terme de Matadepera.

Distància	13 km
Desnivell acumulat	760 m
Nivell de dificultat	difícil
Data	9 de abril de 2019

CALES:

Les cales , mascarells o cartutxos ( Zantedeschia ) són un gènere de 28 espècies de plantes herbàcies pertanyent a la família Araceae , natives de sud de l'Àfrica des Sud-àfrica al nord de Malawi .És l'únic gènere que comprèn la tribu Zantedeschieae.

Regne=Plantae

Classe=Liliopsida

AVENCS:

És una cavitat natural del terreny, apta per servir d'empar a animals i a éssers humans, i que pot ser condicionada com a habitatge. Igualment fugitius i eremites han usat les coves com a refugi al llarg de la història, atès el seu aïllament dels nuclis urbans.

Completa aquesta tercera activitat, contesta les preguntes següents:

a) Quin és el tipus de roca que forma Sant Llorenç del Munt? Troba una fotografia, posa-la al costat de l'explicació i descriu-la.

 
El conglomerat, es una roca sedimentària de color marro i vermell i de textura rugosa degut als còdols que la configuren dinat l'origen deltaic del massís.

b) Quina relació tenen els agents geològics externs amb aquestes formacions? Quins agentes han intervingut i com ho de han fet? Busca algun dibuix o esquema que t'ajudi a explicar-ho i afegeix-lo.

Fa que les roques es vagin sortint de les roques mes grans i es vagin caient.       
El vent, perque amb la seva força va malgastant la roca y es va caient poc a poc.          

És una roca sedimentária de tipus detrític forma per còdols arrodonits d'altres roques unides per un ciment.